1. Ghost – Skeletá
El “Skeletá” de Ghost és una delícia per als amants dels riffs elaborats, atmosferes musicals potents i tornades apegaloses. No sobra res, totes les cançons conformen un viatge sense retorn al millor “pop-metal”.
Des de l’inicial i coral “Peacefield”, passant per “Lachryma” i “Satanized”. Quin començament amb 3 potents senzills. Però aquest “Skeletá” ens deixa també algunes sorpreses molt “huitanteres” com “Cenotaph” o “Umbra”, tal com havien fet en anteriors discos.
Altament recomanable. El millor disc de 2025?
2. Arch Enemy – Blood Dinasty
I més del mateix amb els Arch Enemy, però aquesta vegada el viatge ens porta cap als sons i els malsons més extrems (amb el seu toc melòdic!). Alguns d’ells ens llevaran la son, com el “Dream Stealer“, el seu primer potent senzill. Un disc ben carregat de riffs i melodies genials, i tornades que voldràs cridar una vegada i una altra. Aquesta vegada la meua cantant vegana favorita també en canta alguna amb la veu “neta”, i fins i tot s’atreveixen amb una balada en francès, “Vivre libre”.
I atenció a la versió “deluxe”, perquè aplega amb dues cançons més per arredonir aquesta dinastia de sang. Sens dubte, un dels millors discos de 2025.
3. Helloween – Giants & Monsters
Al nou disc dels Helloween li calen diverses escoltes per a submergir-te en aquest Giants & Monsters, però des de la inicial “Giants on the Run” saps que estàs davant d’un àlbum ben gran. Una formació titànica. Autèntics gegants del Power Metal que han unit les seues forces i han oblidat les baralles del passat per regalar-nos el millor power metal germànic.
“Hand of God”, “Under the Monlight”, “A little is a Little to Much” o “This is Tokyo” són addictives. Però és en les cançons llargues on el grup demostra perquè són referents: “Universe(Gravity of Hearts) i especialment “Majestic” són les cançons que fan majestuós aquest “Giants and Monsters”.
4. Segismundo Toxicomano – Peligrosa Libertad
Els “Segis” tornen fort amb un discàs de punk rock estatal en castellà que feia molts anys que no n’escoltava un de tan bo! Cançons com “Molestar”, “Dispárame”, “Y ahora ves” ens transporten directament a finals dels anys 90 i principis dels 00s, on el punk rock era la música que més sonava a l’estat espanyol.
Convé destacar el seu potent senzill, “Quiero que sepas“, que en directe será un autèntic himne, amb un toc de nostalgia. Cançons per cantar en directe amb els amics amb la cervesa en la mà.
5. Battle Beast – Steelbound
Una delícia de disc, amb cançons realment originals com “Twilight Cabaret” o “Riders of the Storm”. La potència de Noora Louhimo a la veu és incontestable, i les composicions són fresques i en la línia del grup, sense resultar repetitives. Molt original! Molt bon disc.
6. Sabaton – Legends
Qui ho diria? La fórmula semblava ja molt gastada, però els Sabaton s’han tret un “Legends” que els converteix en una llegenda del power metal. No perden la seua essència i ens regalen alguns himnes genials com “A Tiger Among Dragons” i “Maid of Steel” que em recorden a Iron Maiden (!!!!) o el single “Templars”. No defrauden! Ho han aconseguit. Sabaton, sonant a Sabaton, però amb frescor i sense avorrir. Un dels discos de l’any!
7. Saurom – El Principito
El Saurom signen un dels seus millors discos amb una adaptació musical metalera del llibre “El Principito” que és una autèntica bogeria, i que vaig poder gaudir en directe a la presentació en Madrid (al vídeo). Encara se me posa la pell de gallina amb aquest espectacular començament amb “El Mordisco de la Serpiente”.
El disc segueix la mateixa línia que començaren amb “Vida”, amb cançons més rockeres, amb elements folk i un toc metal. Cançons com “El Farolero”, “Mil Estrellas” o la preciosa balada “Todo en Mi Vida” ens transporten per la màgia del popular llibre d’Antoine de Saint-Exupéry.
Podeu comprar-lo al seu lloc web oficial.
8. Warkings – Armageddon
Necessites energia? Cheesy power metal! Com diuen els anglesos. Un disc ben “cantable” i que entra a la primera! Si les “arràdios” foren normals, segur que en posarien alguna d’ells: Armageddon, Genghis Khan, Kings of Ragnarök… de vegades no cal inventar la roda i únicament vols escoltar música potent i himnes de guerra per motivar-te. I aixó és el que aconsegueixen Warkings amb aquest Armageddon. Definitivament, no és un disc per escoltar una vegada darrere l’altra i trobar-li matisos i detalls. És un disc per cantar com un hobbit en la taverna del Cavallet Presumit.
9. Amorphis- Borderland
I què fem amb els inclassificables Amorphis? Les atmosferes que creen són una cosa d’altre món. És enfilar-te els casos i transportar-te als bells paisatges de Finlàndia passats per la turbina metalera del grup. Ara amb un toc més simfònic, més progressiu, i fins i tot amb elements folk nòrdic. No n’hi ha grans canvis respecte a altres discos, però el grup presenta 10 cançons ben elaborades com “Light and Shadow” o “Bones”, dos dels seus senzills.
Dream Theater – Parasomnia
Sempre m’havien avorrit un poc els Dream Theater, i ja és ben divertit i irònic que un disc d’ells sobre els somnis m’haja encantat tant com aquest! Es nota la tornada a la percussió d’un dels millors bateries de la història, Mike Portnoy.
Però tots ells estan excel·lents. Son uns músics excepcionals que ens regalen una autèntica obra mestra musical que et mantindrà ben despert durant més d’1 hora!
“Night Terror” o “Bend the Clock”, però també les “ultra-llarges” “The Shadow Man Incident” o “Dead Asleep”. No és un disc de cançons. És un viatge als somnis que cal fer sencer. Molt recomanable!
Halestorm – Everest
Els estatunidencs Halestorm tornen més inspirats i més “heavys” que mai amb aquest “Everest”. Després de participar en l’homenatge a Ozzy Osbourne, els han entrat ganes de fer alguna més metalera, sens dubte.
Però és en les cançons amb piano, amb més tendresa, on brillen més que mai: “Darkness always wins” o “How Will You Remember Me?” m’encisen!
https://www.youtube.com/watch?v=pBnQw6t12u4
Epica – Aspiral
Nighwish supercharged with powers! Tot el que Nightwish fa malament, Epica ho fa genial.