y tu que te preocupas por culpa del futuro, cuando te de lo mismo serás de Extremoduro!
A priori sembla una cosa evident, però la majoria de gent no viu el present, ni molt menys està al present! El pilot automàtic mou a gran part de la població. Com una mena d’espectacle d'”escalèxtric” en el que tot va menejant-se soles i no prens decisions més enllà de la pel·lícula o sèrie que veuràs aquesta nit.
Has notat alguna vegada que estàs? Què formes part del món? O el teu cap i els teus pensaments et controlen durant tot el dia? Jo era dels que estaven segrestats pels pensaments i no vivia mai del present. Però es pot canviar! Amb filosofia i tècniques.
Nada después de tu mirada
Nada después de este instante de luz
[…]
Ahora, ahora, ahora siento el cuerpo
Ahora, ahora, ahora es el momento
Ahora, ahora, ahora siento el cuerpo
Ahora, ahora, ahora
No quedan sombras del pasado desde que te has acercado
Ahora todo es claridad
No quedan penas atrasadas, ni quedan puertas cerradas
Ni nada que derribar
Robe: la vida és ara
I Robe d’Extremoduro possiblement siga una de les persones més destacades que ha apostat per “estar present en el present”. Moltes frases de les seues cançons parlen precisament d’aixó. I ho va deixar ben patent també als discursos de la gira de Mayèutica:
Com aquest fragment de “Tercer Movimiento: Un Instante de Luz” on ho deixa ben clar i de forma insistent: “Ahora, ahora”!!! Un cant pur a l’instant present, a sentir el cos i el moment. L’essència mateixa del Mindfulness.
“Mataría yo, mataría
Por estar en este instante…”
Y dejar de lado la vereda de la puerta de atrás
Por donde te vi marchar
Como una regadera, que la hierba
Hace que vuelva a brotar
Y ahora todo es campo ya
Deixaràs de costat el teu passat? Deixaràs anar la “vereda de la puerta de atrás”? Ací hi ha una sensació de renaixement i de deixar anar el passat per viure el camp obert (el present).
I què collons és el Prosoché, la meditació estoica?
Encara que el nom semble tret d’una classe de grec antic, el Prosoché és, en realitat, l’antídot contra el zombi que portem dins. Per als clàssics com Epictet o Marc Aureli, no era quedar-se assegut en un coixí esperant la il·luminació, sinó estar en alerta constant sobre el que et passa pel cap.
Es basa en tres potes fonamentals:
- Despertar del pilot automàtic: Deixar de ser un espectador de l’Scalextric i agafar el comandament de la teua ment.
- Triar les batalles: Analitzar al segon si el que t’està cremant la sang depén de tu o és soroll extern.
- L’únic escenari real: Entendre que el passat és un fantasma i el futur una hipòtesi. L’únic lloc on pots actuar (i ser una bona persona) és ací i ara.
La diferència amb el Mindfulness de “postureig” Encara que hui està de moda el mindfulness per a relaxar-se o llevar-se l’estrès, el Prosoché va un pas més enllà: té un punt ètic. No observes els teus pensaments només per a “deixar-los passar”, sinó per a vore si són racionals o si t’estàs comportant com un imbècil. Busca la rectitud, no només la calma.
Com es posa en pràctica?
No et fa falta cap estoreta de ioga, només tindre els ulls ben oberts durant tot el dia:
- Frena les impressions: Si algú t’insulta o et tanca el pas amb el cotxe, no saltes de seguida. Digues-te: “Això que sent és només una impressió meua, no la p**a realitat”.
- La pregunta del milió: Quan et ratlles, pregunta’t: “Això està sota el meu control?”. Si la resposta és no, el Prosoché t’obliga a obrir la mà i deixar-ho anar.
- L’examen de consciència: Abans de dormir, fes com Sèneca i repassa la jugada. Què has fet bé? On t’has colat? Què penses fer demà per a no repetir la mateixa errada?
Com deia el mestre Epictet:
“L’atenció és la base de la virtut. Si la perds un moment, no penses que la recuperaràs quan vulgues; pensa més bé que, per culpa d’eixe descuit, la teua vida anirà pitjor”.
¿Com viure més el present?
Canals com aquest d’ Estoicisme , amb infinitat de contingut interessant i motivador, o l’aplicació Petit Bambou son algunes recomanacions per allunyar-se del “pilot automàtic” i començar a veure la vida d’altra forma. Si li poses ganes, de veritat que un dia dirás “Ostres, si estic ací! Quant de temps!”.
Prova-ho! La vida és ara!!!