Ja que a Cal Consueta m’han dedicat la secció de la banda sonora del bloc (amb l’espectacular tema dels Iron Maiden, Phantom of the Opera, tot un honor!!), i ja que he arribat a les 30.000 entrades, doncs un regal en forma de rock…no?
Després d’una llarga temporada amb una falta total de bons discs de música (més bé escassos…) De sobte ens trobem amb que tot el món trau disc.Iron Maiden ens porta una recopilació dels seus millors temes dels anys 80!!! Els Whitesnake, els Black Crowes, i amb més canya i més àcids, els Lendakaris Muertos, des del País Basc. Per no parlar-ne dels pròxims que vindràn: Banda Bassotti (l’han tret ja? jo no l’encontre…), Boikot, Soziedad Alkoholika, i per suposat, el Nostradamus de Judas Priest, i….Ac/Dc gravant també es una bona notícia!
Iron Maiden, Somewhere back in Time (clica)
Amb més de 70 milions de discs venuts arreu del món, sense comptar amb el suport dels mitjans de comunicació en cap moment (ells s’ho perden…), ara ens porten aquest recopi?latori de la meravellosa dècada dels 80, on ens fan gaudir amb els seus àlbums més mítics en un recull de 15 temes, entre ells el Phantom of the Opera, Run to the Hills, Wasted Years, The Trooper…
Aquest disc l’han tret amb motiu de la gira del Somewhere Back in Time, que es tot un èxit, així com el DVD del mateix nom. La gira va començar l’1 de febrer en Mumbai (India). Després de penjar el “No hi ha entrades” a Mèxic en un concert davant de 52.000 persones, i d’arribar a Bogotà per primera vegada en la història del grup (després de més de 30 anys…) despertant passions amb 40.000 fans completament bojos, ara ens regalen aquest recopi?latori que està a la seua web per temps limitat per a descarregar.
Aquesta impressionant portada que mescla els discos “Powerslave” i el “Somewhere in Time”, ha estat elaborada per Derek Riggs, l’antic dibuixant (des del Brave New World no els feia la portada) i creador de la més important figura de la història del Heavy Metal: L’Eddie, ànima i portada d’aquest bloc, així com de totes i cadascuna de les portades d’aquest grup, samarretes, sabatilles, i tot el merxandatge dels Maiden.
Aquest àlbum sortirà a la venta el pròxim dia 12 de maig.
Whitesnake – Good to be Bad (clica)
Després de 10 anys, els de la serp tornen a sorprendre amb el seu nou disc, carregat de rock potent amb eixa escència dels anys 80 que tant m’agrada. Temes com “Lay Down Your Love”, amb una tornada realment contagiosa que recorda als millors Bon Jovi. L’àlbum comença realment bé amb el tema “Best Years”, i el “Can You Hear the Wind Blow”, oblidant-se de les balades i fent bon hard rock. No és fins a “All i Want All I Need” quan ens regalen una balada d’aquestes que solament sabem fer la gent del rock…Però no es paren i tornen a la canya amb el tema que dona nom al disc, “Good to be Bad”.
Un disc que recopila perfectament totes les qualitats d’aquest grup, amb una bona dosis de força i una altra de suavitat.David Coverdale i els seus tornen amb força. Imprescindible.
The Black Crowes – Warpaint (clica)
Altres que tornen després d’una llarga temporada (7 anys), i que ho fan amb aquest Warpaint, que segons el cantant simbolitza “la revolució que podría tindre lloc a totes les nostres ànimes” , i així comença el disc, amb una cançó amb el toc country/festiu tan personal d’aquesta formació, que els ha servit de primer senzill, “Goodbye Daughters of the Revolution”. Un disc carregat de blues, folk sense oblidar-se del rock and roll , i on sempre té el “puntet” dels meravellosos Led Zeppelin (aquella combinació de Jimmy Page and The Black Crowes era per alguna cosa…). “God’s Got It” amb eixe ritme de l’amèrica més “sureny” m’encanta.
Lendakaris Muertos – Vine, vi i me vendí (clica)
I per acabar, el grup àcid i combatiu del País Basc, els Lendakaris Muertos. Punk sense contemplacions i sense pels en la llengua, des del primer acord del disc fins a l’últim. 20 temes de punk-rock a tota velocitat que tan sols duren 28 minuts, així que imagineu… Humor i sarcàsme durant tot el disc: “No quiero peladear, que viva la energia nuclear“, la cançó per al De Juana “La Culpa fue del ChaChaChaos”, o frases tan meravelloses com “Trabajo en la Volkswagen pa comprarme un Mercedez”. Millor no pendre’s seriosament aquest grup i gaudir del punk-rock explícit que practiquen. Ja que ells son herois de la classe obrera, i lluiten per el dret a ficar més hores extra… Estàn com una regadora.
et vull