Close
27 DE SETEMBRE DE 1975: A 32 ANYS DELS ÚLTIMS FUSELLATS

27 DE SETEMBRE DE 1975: A 32 ANYS DELS ÚLTIMS FUSELLATS

"Juan Carlos I era en aquells moments el 2n en la jerarquia del règim franquista, i ja havia estat Cap d’Estat interí per malaltia de Franco.Probablement hagués pogut evitar aquells crims, i no solament no va moure un sol dit, si no que va ser amb Franco l’un d’octubre de 1975 al balcó del palau Reial, en l’última concentració de suport
al Generalíssim, a la Plaça d’Orient, que tenia com a finalitat la
celebració de les execucions que pocs dies abans s’havien realitzat." (Continua)


En la matinada del 27 de setembre de
1975, cinc antifeixistes eren afusellats a Madrid, Barcelona i Burgos,
en compliment de les penes de mort dictades en els corresponents
consells de guerra celebrats molt pocs dies abans, entre el 28 d’agost i

el 19 de setembre.

Tots
els afusellats van ser torturats brutalment durant la seva detenció,
tortures que per cert van denunciar. Els responsables policials
d’aquella operació van ser personatges ben coneguts com el comissari
Roberto Conesa i Antonio Gonzalez Pachecho, àlies ‘Billy
el niño ” ‘ torturadors reconeguts.En el procés, els tribunals
militars, no van respectar ni la pròpia legalitat franquista, volien
morts, ràpidament i a qualsevol preu, que servissin per donar una lliçó
al moviment popular antifeixista en ascens en aquells moments.


Les
execucions a la matinada del 27 de setembre van ser una autèntica orgia
de sang, els botxins van ser Guàrdies Civils i policies voluntaris; i
molts altres membres d’aquests cossos van acudir a veure ‘l’espectacle’
com en els vells temps.



El pare d’un dels afusellats,
Xose Humberto Baena, va demanar a través d’una carta a Juan Carlos (l’actual rei d’Espanya) clemència per al seu fill, la resposta a través del cap de la seva casa militar (Alfonso Armada), va ser la que res no es podia fer.

Juan Carlos I era en aquells moments el 2n en la jerarquia del règim franquista, i ja havia estat Cap d’Estat interí per malaltia de Franco.Probablement hagués pogut evitar aquells crims, i no solament no va moure un sol dit, si no que va ser amb Franco l’un d’octubre de 1975 al balcó del palau Reial, en l’última concentració de suport
al Generalíssim, a la Plaça d’Orient, que tenia com a finalitat la
celebració de les execucions que pocs dies abans s’havien realitzat.


L’any 2001, la família de Xosé Humberto Baena
va iniciar un procediment per aconseguir la nul·litat del consell de
guerra que va dictar la seva condemna de mort, els tribunals espanyols
han tornat a rentar-se les mans, i com
Juan Carlos I
el 1975, han dit que res no es podia fer. El Tribunal Europeu de Drets
Humans tampoc no ha volgut entrar en el fons de l’assumpte.



Ens sembla absolutament patètic i expressió d’una hipocresia sense
limitis, que magistrats d’alts tribunals espanyols, es dediquin a
processar i a investigar responsables de crims d’Estat a Argentina,
Xile… i amaguin el cap o donin per bons els crims comesos per l’Estat
Espanyol i en l’Estat Espanyol.


Transcrivim una part de l’última carta que Xose Humberto Baena va enviar a la seva família:

Pare, mare… m’executaran demà, vull donar-vos ànims.


Penseu que jo moro però que la vida segueix. Quan m’afusellin demà
demanaré que no em tapin els ulls, per veure la mort de front. Que la
meva mort sigui la ultima que dicti un tribunal militar. Aquest era el

meu desig. Però tinc la seguretat que hi haurà molts mes. Mala sort!
una setmana més i compliria 25 anys. Moro jove però estic content i
convençut’

La commemoració d’aquest 27 de setembre de 2007 ve acompanyada de la
presentació de l’avantprojecte per part del govern de Zapatero, sobre
les víctimes del franquisme.

Aquest
avantprojecte ens sembla una autèntica burla a totes les persones que
van deixar la seva vida en la lluita antifeixista i a una autèntica
burla a aquells que van lluitar autènticament contra el
feixisme-franquisme i van aconseguir sobreviure.

Per dignitat,
per respecte a la memòria d’aquells que tant van donar en la lluita, no
podem permetre que aquest avantprojecte segueixi endavant.

Abans
que aquest projecte sigui aprovat és preferible que les coses segueixin
com estan actualment. Aquest projecte de fet significa la legalització
de tota la repressió
realitzada durant el règim franquista.

Text enviat per Izquierda Castellana

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

seventeen − eleven =