IMPORTANT: ENTRADA EN CONSTANT EVOLUCIÓ DURANT 2026.
Megadeth – Megadeth
M’he anat enamorant poc a poc amb el darrer (i l’últim? ) disc de Megadeth. És una pena que no estiguen els membres originals? Sí. Que Mustaine sempre s’envolta de la millor “mèl de romer” per a fer els discos? També. Quins musicassos amb Teemu Mäntysaari (guitarra) i Dirk Verbeuren (batería).
Un disc que no avorreix gens! (a diferència, malauradament, del de Kreator) .
Des de la inicial y accelerada “Tipping Point”, la corejable “I Don’t Care”, “Let There Be Shred”, tot un homenatge a la seua carrera com a “shred” o “The Last Note”, el seu comiat, el disc es fa agradable d’escoltar amb moments espectaculars i ben el·laborats. Tant, que “Ride The Lightning” es soles una anècdota curiosa.
Myrath – Wilderness of Mirrors
Queen meets Prince of Persia with Folk Metal and Orchestra.
I quin discàs s’han tret els Myrath. Sembla una d’aquestes superproduccions musicals que cada vegada costa més de trobar. Ací hi ha detalls per descobrir i molta energia positiva. Els detalls folk de la seua terra, Tunísia, son una delícia (permeteume la rima). Tot i ser un discàs, potser la seua millor arma és la que es gira en contra seua: de vegades pot saturar una mica tanta pompositat, tanta majestuositat. Sí, poden pecar de massa comercials i de no arriscar gaire a nivell musical en algunes cançons.
Malifeta – Brega
Powerwolf – Wildlive (Live at Olympiahalle)
Radiocrimen – Emergencia & Ratzinger – Jóvenes Promesas de la Delincuencia
Good albums, but not on top.
Kreator – Krushers of the World
Els Kreator trauen un disc correcte, que era un possible candidat als TOP de l’any, però després de diverses escoltes , per a mi li falta més originalitat i innovació. Les falta deixar la “fórmula” que els ha fet populars i aventurar-se amb noves sonoritats. Arriscar-se més. Tot i aixó, n’hi ha algunes de molt bones com Sevent Serpents, Barbarian o Psychotic Imperator. Una llàstima!
Delalma – Santa y Compaña (doble disc)
Una exquisida obra conceptual del millor heavy metal de qualitat, on col·laboren José Andreä (ex Mägo de Oz), Tete Novoa (Saratoga) , Ronnie Romero, Carlos Escobedo (Sober), Patricia Tapia, i fins i tot Vito de Sínkope. És un doble àlbum que en porta el millor del rock i metal estatal amb una classe, una producció i una tècnica envejables. Un disc molt agradable d’escoltar que ens submergeix en un viatge cap a l’obscuritat psicològica representada per El Mirlo (Jose Andrea), alter ego de Lázaro (Ronnie Romero, ex Rainbow). “La història gira al voltant de Llàtzer, encarnat per Ronnie Romero, i la seva nèmesi interior, El Mirlo, interpretat per José Andrea, tots dos són la mateixa persona, tots dos representen la lluita constant entre la culpa i l’impuls, entre l’autodestrucció i el desig de sobreviure, aquesta dualitat no és un recurs teatral buit en silenci” (Metal Hammer).