Close
EL DILLUNS JO NO TREBALLE

EL DILLUNS JO NO TREBALLE

Això deien Al Tall al seu disc de cançons infantils ( i no tan infantils) "Som de la Pelitrúmpeli". I es un disc que no pots aconseguir tan fàcilment (o si?) , i que personalment, hem recorda als meus primers anys de vida. El disc el van traure l’any 80, i encara es poden escoltar moltes d’aquestes cançons a les escoles del País Valencià. "Les claus de Déu", "Joanet, si vas a l’hort", "Mareta, mareta"… Cançons que tot el món ha escoltat de petit.

Jo m’ho passe molt bé escoltant aquest disc. A part de que Al Tall fan un gran treball per la nostra cultura al recopilar totes aquestes cançons infantils, es un disc/rondalla (o com ells l’anomenen, monogràfic o temàtic) molt divertit i molt bonic.

A mi m’agrada en especial la cançó de "Toca-li el Peu". Hem pareix una lletra molt curiosa i divertida, però també un poc picant per a ser un disc per a xiquets:

Toca-li el cap a la Margarideta,
cap de xorlito
tetes mamones,
ventre grossut, culet mollut, cuixa marruixa,
genoll redó, cama llargueta,
peu polidó lairó laireta.

El penje a la xarxa per a que puga escoltar-lo aquella gent, que com jo, no el troba en cap lloc. Son petites joies de la nostra cultura i hi ha que gaudir-les en companyia dels mes menuts, per a que la nostra llengua estiga viva en tots els àmbits. I a més, es una passada poder tornar 27 anys enrere i recordar la nostra infantesa!!

Baixa-lo ací

2 thoughts on “EL DILLUNS JO NO TREBALLE

  1. M’has tocat el voraviu… que és el disc que més m’agrada dels d’Al Tall, i per a mi, el millor dels que s’han fet mai al nostre ponent mediterrani en qüestió de música d’arrel tradicional. La Pere-Joana, les Tomasines, la Bolangera… Els xiquets i xiquetes de la Pelitrúmpeli corrien els mateixos carrers que corria jo quan venien les festes de Cocentaina, pujaven a les mateixes coves a les que jo feia excursions, compartíem paisatges i cançons… I el millor de tot és que com que el disc sí que està disponible (en format cd, ésclar), encara el regale als amics sempre que els naix algun xiquet, perquè no coneixer aquesta obra, que s’ha convertit en una joia de la nostra tradició, és un autèntic pecat.

    Mira si en casa meua ha influït que fa dos anys es va celebrar a Ontinyent la trobada de cors de la Vall d’Albaida, i el cant comú va ser una adaptació de la Dansa de la Bolangera feta pel meu germà amb lletra meua, coincidint amb el 25 aniversari de la publicació del disc…, perquè malgrat tot, nosaltres també som de la Pelitrúmpeli, pelicutxim, catarrim, catarrim catxim…!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

5 × 2 =