Soledat, ànima en pena entre milers d’estels

La música i la poesia, l’aire per respirar

Quan et quedes rodejat en la més absoluta soledat

Atrapat entre els murs de pedra que construeix la teua ànima…

…per evadir-se de la realitat.

Soledat, sense música, sense cant

el silenci per acompanyar

Soledat, tantes vegades cantada

Tan menyspreada soledat.

I un altre llum, i més fum

en l’obscura habitació

entre les ombres del meu cor

I més llum, i més fum

El món imaginari que has creat

s’enfonsa dins del teu cap

Amb la saviesa que em dona el fracàs

com deia aquell poeta del que tant he sentit parlar.

La meua poesia naix únicament

de la meua ment cansada d’estar-se ofegant.

Quan quedes acompanyat de la teua ombra dibuixada per un fanal

Quan ja no es veus reflectit ni tan sols en un mirall…

…evadint-te de la realitat.

Soledat, sense música, sense cant

el silenci per acompanyar

Soledat, tantes vegades cantada

Tan menyspreada soledat.

Es agradable veure com les lletres van creant-se sobre el paper. I més agradable és quan aquestes lletres es converteixen en música!