Relax Diànic a la capital de La Marina Baixa

Feia dos mesos que no actualitzava! En fi… degut al nou projecte, Diània.tv, no he tingut temps ni de nomenar ací el projecte! xD

Aprofitant que baixava a la capital de La Marina Baixa, la Vila Joiosa, dins del territori Diànic (Que és Diània?), he fet un vídeo que al final s’ha quedat bastant bonic. Amb música original d’Ivàn, de La Vila! :)

“Quant a la delicada i àrdua qüestió del nom del territori considerat, de la macrocomarca que ens convida a viatjar, del minúscul i singular bocí de planeta Terra que ens té enamorats, delimitat, si fa no fa, com una illa en forma de punta de fletxa apuntant devers la mar i el sol naixent, pel riu Xúquer a tramuntana, el Vinalopó a ponent, el riu de la Vila a migdia i la mar nostra a l’est, i que enclou les comarques de la Marina, l’Alcoià, el Comtat, la Vall d’Albaida, la Costera i la Safor, ens hem decantat, atenent a raons de pura sonoritat i fonda enyorança, per la denominació de Territori Diànic o, senzillament, Diània, ja utilitzada per autors de gran prestigi científic i intel·lectual com Oriol de Bolòs, Folch i Guillén o Daniel Climent, i sense cap llei d’imposar-la sobre d’altres d’igualment escaients i qüestionables, avantatjoses i limitades o tan belles i plenes d’evocadores ressonàncies com Contestània o les Valls, Comarques o Muntanyes alacantines o alcoianes, o simplement Comarques Centrals Valencianes i, encara, Tugur Tudmir i Yibal Balansiyya, si volguérem fer reviure els noms dels temps del Xarq al-Andalus, del qual tantes belles i abundoses mostres toponímiques ens resten.

(…) I que la Terra òmpliga d’un oratjol feliç les veles de la nau de les vostres vides i us procure una venturosa i fruitosa navegació per la verda mar de les Mil i Una Meravelles de Diània.”

 

En fi… no se si seguiré amb aquest blog per molt de temps més. Per qüestions més que res d’estalviar diners (massa dominis i allotjaments).  Camins que s’esvaeixen, camins que ara prens, un encreuament de camins, alguns en el que es veu el final, altres que es perden per l’horitzó. Camins.

La figura dels i les “Vicentes”

Aquesta cançó de Lluís “El Sifoner” està dedicada a tota la gent que sé que parla i escriu en valencià, i després, a l’hora de la veritat, ho fa en castellà. Va per vosaltres!  Xicotetes i xicotets “Vicentes” . Hi ha coses que no canvien amb el pas dels anys, i la figura de “Vicente” encara conviu amb tots els que estimem i cuidem la llengua. Tot i que hui en dia s’ha modernitzat la figura i ja no és el típic valencià amant de la “Espanya Cañí”.

Hui en dia els i les “Vicentes”, a banda dels típics que reneguen de la seua llengua perquè es creuen més fins parlant en castellà, també tenim els qui consumeix cultura, cinema, programari, etcètera, en castellà, sabent que hi ha gent que inverteix temps i esforços en que estiga en la nostra llengua. Tots “Vicentes“.  Tots irresponsables cap a la nostra llengua en major o menor mesura. No costa tant posar un poquet de la teva part per a viure en valencià! 

Aquesta és la història amics
d’un home com molts que n’hi ha
que se diuen valencianos
i parlen en castellà
Eixe idioma és molt bonic
i per mi molt respectat
però els que el parlen a València
porque piensan que es más fino

Una de dos:
o tenen molt mala llet
o tenen molt poc trellat

Yo soy Vicente
soy de Valencia
porque mi esencia
así me lo da

Ya que mis padres
en la Región
nacieron ambos
Oh hermoso azar!

Mi padre quiso
ser abogado
pero el pobre
no pudo acabar

Y ahora yo
estoy estudiando
pero prefiero
el flirtear

Nuestras hermosas mujeres
Riau riau!
con sus trajes y peinetas
Riau riau!
cual pensil coloreado
Riau riau!
són la más pura belleza
Riau riau!

Yo soy Vicente
soy de Valencia
porque mi esencia
lo dice así

Tengo una novia
que está muy buena
y es mi nena
ay de Madrid!

De cuando en cuando
el fin de semana
a los Madriles
solemos ir

Y yo les hablo
a aquellas gentes
de nuestras cosas
con frenesí

Nuestros huertos de naranjos
Riau riau!
nuestro búnquer barraqueta
Riau riau!
arrozales y paellas
Riau riau!
y el amor a La Mareta
Riau riau!

Yo soy Vicente
soy de Valencia
porque mi esencia
así me lo da

Ya que mis padres
en la Región
nacieron ambos
Oh hermoso azar!

Yo soy Vicente
soy de Valencia
y digo a todos
con emoción

Cuando las fallas
arden en marzo
arde con ellas
mi corasón!

La cultura del odio

Ahir vaig opinar sobre els mitjans de comunicació i com afecten a la vida social creant odi i por en les persones, i avui, abans de despertar-me, tenia aquesta cançó ficada al cap! Gran cançó d’aquest grup de Villena, i bon vídeo!

A algunos niñatos se les pone dura
pegándole a un viejo de hostias
la escena grabada ha sido captada
retransmitida con su nokia
soy la sensación es que molo un montón,
con mi móvil ultima generación
Generación de imbéciles…el futuro de imbéciles.De buenas familias, reputadas familias,
su madre florero y su padre empresario
Su abuelo franquista, pudiente y racista
como un buen cristiano reza su rosario
Sus padres los fachas los pillan en casa:
“con este nene hay que hacer algo”
Si sigue apaleando indigentes, le
vamos a cortar el saldo

Esto es la cultura del odio, han creado la cultura del odio

Malos tiempos lara pa expresión
Poco a poco siento más dolor

Erika ha caído ha perdido la vida, fue
apuñalada por su esposo
12 puñaladas abdomen y espalda,
previa denuncia por acoso
Ellas lo sienten, los jueces consienten,
Erika ha caído ha perdido la vida, fue apuñalada por su esposo
12 puñaladas abdomen y espalda, previa denuncia por acoso
Ellas lo sienten, los jueces consienten, esta
es la canción de siempre
En su mente retorcida, aun dice que la quería.

Esto es la cultura del odio, han creado la cultura del odio

Fuckop Family – Antisistema Soundconnection a màxima qualitat (320 Kbps)

Decarrega’l

Vuit de Març

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

fragment de “Bruixa de Dol” de Maria-Mercè Marçal

Escolta el nou senzill de Barricada, “Punto de Mira”

Nou senzill de Barricada que vam poder escoltar el dissabte al programa “El Vuelo del Fénix“, de Ràdio 3, i que ha penjat la banda fa uns moments a Youtube.

 

Ya lo ves, salen y luego se esconden
Asestar, con el punto de mira a la orden
Nos gustaría ver cañones de acero
Con calibres solo para una flor
Nos gustaría ver los tanques
Como chatarra del pasado
Resultaría si todo ese dinero
Se empleara en algo mejor
Defender el miedo con proyectiles
Impactando, reparten el hambre

Ya lo ves, salen y luego se esconden
Asestar, con el punto de mira a la orden.
Ya lo ves, salen y luego se esconden.
Asestar, con el punto de mira a la orden.
Ya lo ves…. punto de mira!

Las fortunas a buen recaudo
Presidentes dando la mano
Al cinismo al egoísmo.
Ahora conviene, más tarde no.
Sin ningún tipo de concesiones
Pertrechados hasta los dientes
Entran donde quiera para ellos no hay fronteras
A la bandera blanca le han dado otro color.

Ya lo ves, salen y luego se esconden
Asestar, con el punto de mira a la orden.
Ya lo ves, salen y luego se esconden
Asestar, con el punto de mira a la orden.
Ya lo ves…. Punto de mira
Ya lo ves, vienen y luego se esconden
Punto de mira
Asestar, con el punto de mira a la orden
Punto de mira
Ya lo ves, salen y luego se esconden
Punto de mira
Asestar, con el punto de mira a la orden

Ya lo ves…. Punto de mira!

Leonardo DiCaprio: Últim Avís (documental)

Narrada i produïda per l’actor nord-americà Leonardo DiCaprio, aquest documental de temàtica mediambiental aprofundeix en el canvi climàtic que vivim i ofereix solucions i un missatge optimista de cara al futur del nostre planeta.

Un dia i un altre seguim tota mena de catàstrofes als informatius: sequeres, fam, inundacions terribles, pluges sense precedents, huracans, pluja àcida, la mitjana de temperatures més elevada des que se’n té constància… Semblen casos aïllats, però realment ho són o són peces d’un trencaclosques global molt més gran que podrien barrar el pas al futur de la humanitat?

“Últim avís” descriu el punt de no retorn, l’últim moment en què encara serà possible salvar el planeta i explora com és que la humanitat hi ha arribat: la manera com vivim, el nostre impacte sobre els ecosistemes de la Terra i què podem fer per canviar aquest curs. La pel·lícula inclou diàlegs amb experts d’arreu del món, com ara l’antic primer ministre soviètic Mikhaïl Gorbatxov, el prestigiós científic Stephen Hawking, l’excap de la CIA R. James Woolsey idi caprio els experts en disseny sostenible William McDonough i Bruce Mau, a més de 50 científics capdavanters, pensadors i líders que presenten els fets i debaten els temes més rellevants que afronta el nostre planeta.

Amb narració de l’actor Leonardo DiCaprio, “Últim avís” ha estat produïda pel mateix DiCaprio, juntament amb Leila Conners Petersen, Chuck Castleberry i Brian Gerber, i ha estat escrita i dirigida per Leila Conners Petersen i Nadia Conners.

El nostre món està sota setge. Els seus oceans i les seves selves generen oxigen, absorbeixen diòxid de carboni, regeixen el clima, el temps i la temperatura. Però a l’alquímia dels gasos naturals d’efecte hivernacle que permeten la vida s’hi han afegit productes químics procedents dels tubs d’escapament i de les xemeneies dels humans. Els oceans s’han inundat de mercuri, metalls pesants i productes químics tòxics. Els boscos estan minvant, els deserts s’eixamplen, el glaç de l’Àrtic es fon i el pergelisòl ha començat a clivellar-se. La Terra és cada vegada més càlida. Des que un meteorit va colpejar el planeta fa 55 milions d’anys no s’havien extingit mai tantes formes de vida.

Però són permanents aquests canvis? O són peces d’un trencaclosques que si s’encaixessin revelarien una història més llarga que cal explicar? “Últim avís” ens porta una història humana que recorda qui som i quina relació tenim amb el nostre món, l’única llar que tenim. Ens trobem en una era mediambiental, ens agrade o no.

2012: La Profecia Final (Documental)

Les profecies maies van vaticinar l’adveniment del cristianisme i la conquesta espanyola de l’Amèrica Central. Van ser escrites fa més de vuit-cents anys i també van predir la Primera Guerra Mundial, l’ascens de Hitler i el tsunami de desembre del 2006, que va devastar el sud-est asiàtic. Doncs bé, els maies també presagien que d’aquí pocs temps, el 21 de desembre del 2012, una catàstrofe natural de proporcions mai vistes destrossarà la terra i provocarà l’extinció de la humanitat.

I a mesura que s’apropa la data del 21 de desembre del 2012, les profecies maies atreuen cada vegada més l’atenció mundial. Al juliol del 2009 s’estrenava la nova superproducció de cinema catastròfic de Roland Emmerich. La cinta narra la història de la predicció maia i de com podria esdevenir-se la destrucció de la terra. Ara bé, aquestes profecies tenen cap validesa científica? O el codi maia no és res més que una gran idea per a una pel·lícula catastròfica?

El documental acompanya un geòleg de la Universitat de Princeton, el doctor Adam Maloof, en la seva anàlisi científica actual de l’antiga predicció maia. L’especial segueix Maloof fins als antics temples maies del Yucatán, a Mèxic; entre les voltes arqueològiques de Dresden, a Alemanya, i fins al bell mig del Gran Desert d’Austràlia, a la recerca de la veritat. Amb una innovadora animació CGI i entrevistes especialitzades amb estudiosos dels camps de la geologia, l’antropologia i l’astronomia, els espectadors accediran a una explicació científica espectacular del que pot passar o no l’any 2012.

Recopilatori del fòrum Only Heavy Metal (2011)

Com tots els anys,  la web Only Heavy Metal  crea entre tots els seus usuaris un recopilatori amb els temes més representatius de Rock i Heavy Metal de l’any.

Descarrega’l

http://onlyheavymetal.forogratis.es

També podeu buscar-ho a l’emule com: Recopilatorio Foro Only Heavy Metal 2011 OHM.7z
Aquest any són tres discos, que es composen dels següents temes:
Continua llegint

Arriba l’Ubuntu 11.10 en valencià! Instal·lació pas a pas

L’Ubuntu 11.10 es va publicar oficialment fa unes setmanes. Des de Softvalencià hem preparat un CD que trobareu directament configurat amb tot en valencià.

Com instal·lar-lo

També hem preparat una guia pas a pas escrita i amb imatges, perquè els usuaris que vulguen instal·lar-la no es perden en cap moment.

En esta guia vos explicarem pas a pas com instal·lar Ubuntu 11.10 al vostre ordinador de manera que el sistema operatiu estiga totalment en valencià.

El primer que heu de fer és baixar-vos el fitxer ISO que necessite el vostre ordinador i enregistrar-lo en un CD.

  • Per a ordinadors nous (arquitectures de 64 bits) (si teniu més de 4 Gb de RAM, baixeu esta)

Ubuntu 11.10 en valencià (64 bits) »

  • Per a ordinadors antics (32 bits)

Ubuntu 11.10 en valencià (32 bits) »

Una vegada heu cremat el disc, i heu iniciat el sistema des d’este, vos apareixerà una pantalla de benvinguda com la de baix. Com veieu, cal escollir com a idioma “Català” i clicar en el botó “Instal·la Ubuntu”, per a continuar al següent pas. Una vegada finalitze la instal·lació el tindrem en variant valenciana.

principi instal·lació La següent pantalla Continua llegint