Recull de vídeos de Canal 9, de diversos programes, entre ells el d’ahir de “De festa en Festa” amb Julio Tormo.
Alardo d Arcabusseria
De Festa en Festa - Ballà de Banderes
Ambaixà del Cristià
Si algú em diu fa poc més de 3 anys que el proper diumenge estaria fent la travessia Tabarca – Santa Pola probablement m’haguera rist moltíssim mentre m’encenia un cigarro. Quasi un paquet que em fumava abans cada dia… Quan estàs dins del rollo del tabac no t’adones de les coses que podries estar fent i t’estas perdent. Fins que un dilluns t’alces a punt d’ofegar-te i dius “prou”.
Encara recorde aquell primer dia que vaig anar a la piscina a veure si començava a fer alguna cosa. No se si arribaria a fer 250 metres… Després també vaig començar a córrer fins al deposit d’aigua pel Camí de La Bola, i també amb la bicicleta del meu germà pegava alguna volta. Hui, després de poc més de 3 anys, mire arrere i veig el camí i a costat prou, però s’ha fet amb tant de gust que ni te n’adones!
Recorde la primera volta que em vaig apuntar a una prova esportiva l’estiu passat al pantà de Guadalest. L’emoció de començar i l’emoció d’aplegar al final. De l’esforç a la Volta a la Foia fins a l’últim alé, les pujades brutals i inesperades de la cursa de muntanya de Castalla, l’ambient i bon rollo de Santa Pola o a Torrevella que vaig anar apegat al bus de l’1:30! Emocions i xicotetes victòries personals. Però per damunt de tot, moments de passar-ho genial!
“L’última Rodà!” … com en festes quan aplegues a prop de l’església o de l’ajuntament i tens que anar fent els darrers trets. Doncs després d’una temporada plena de carreres, crec que l’última rodà la posa aquesta travessia. Segurament alguna cosa més eixirà abans d’acabar l’estiu i la temporada, però aquesta és de quatre càrregues. Després de començar amb la “XXVI Volta a la Foia” (bon començament! ) i després amb la “Mitja Marató d’Alcoi“, la “IX Cursa i Marxa per Muntanya” que va organitzar el Club d’Atletisme de Castalla, “XXIII Mitja Marató de Santa Pola” i la “XXIX Mitja Marató de Torrevella”, i el “I Cross pel Centre Històric de Castalla” que va posar punt i final a la primavera, ara m’enfronte amb nervis a la “XVII travessia Tabarca – Santa Pola“! Molts nervis, però moltes victòries personals. Únicament el fet d’anar a intentar-ho per a mi ja és una xicoteta victòria. L’única batalla que es perd és la que s’abandona!
I que dir de la música que m’ha acompanyat en les carreres? Una injecció d’adrenalina constant que també em fa avançar.
Espere que el diumenge faça un oratge esplèndid i ho passem genial tots els castelluts que anem! I espere que vinguen moltes més competicions, carreres, travessies… i amb moltes ganes també de combinar-ho i fer alguna triatló, duatló o aquatló!
Salut i força Ⓥ!
I esperem que no deixen de fer-ho…
Si fas una volta pels nostres paratges t’adones que hi ha un manteniment nul. No hi ha cap tipus de control per evitar incendis. Es més, muntons de sarments s’acumulen a la vora dels pinars per a fer-ho encara més temptador. I que dir de les males herbes i la quantitat de ramulla que hi ha si t’endinses entre l’Empenyador i Petrer? De veritat, he passat per allí i en qualsevol moment pot posar-se a cremar, de la quantitat d’herba seca que hi ha.
L’altre dia ja vam tindre el cor en un puny quan va cremar un tros de Catí. Mentrestant crema el País Valencià i el Partit Popular s’amaga de qualsevol explicació (el de la Generalità i el de Madriz).
Jo únicament tinc preguntes i un consell. El consell és que deuríem de començar a netejar i mantindre les serres i a prevenir incendis. Quanta gent hi ha a l’atur disposta? Jo crec que molta gent. Jo mateix un d’ells.
Ara venen les preguntes: Qui es farà responsable si cremen les nostres serres? I si cremen les seues serres i a conseqüència les nostres? I ara m’explique… Si tens un tros de serra de la teua propietat, has de tindre un manteniment de la serra? Qui protegeix “les nostres serres” de “les seues serres”? Recorde que hi ha molts racons a Castalla que són propietat privada d’algú… però els racons del costat no ho són.
Està molt bé tindre un vedat privat de caça i posar una cadena per a que soles pugues passar tu i els “amigaxos” a vorer qui és més valent matant animals amb un rifle… però si es crema la teua serra es cremen les de tots.
I que passa amb “les nostres” ? Segur que són nostres? Perquè crec que ara mateix estan a les mans d’algun Déu. Als administradors d’aquest tema no se’ls veu el pèl.
Algú em pot contestar aquestes preguntes? El dolor que sentiria si perdérem els animals que viuen a les nostres muntanyes, la flora, la vegetació típica i única de la Foia de Castalla… seria incalculable.
Loading ...
“Però, més enllà dels éssers humans, està la fauna animal que no s’ha mencionat en cap mitjà de comunicació. La zona cremada de Cortes de Pallars és una de les reserves de fauna més importants de l’estat espanyol, pel que fa a la cabra montesa i mufló. En aquestes zones d’alta biodiversitat de fauna, a banda de cabres monteses i muflons, hi viuen llops, raboses, teixons, genetes, cérvols, entre molts més. Són les víctimes anònimes i oblidades que no han pogut fugir de la devastació.”
‘Ens hem cremat per damunt de les nostres possibilitats’
Ja podeu veure la web del grup Tropoll, de Castalla
Mi5 Si5 Do5 Si5 La5 Si
Mi Si Do
Ens vam criar
Si La
A una contrada amb “quatre serres”
Si Mi
al sud del País Valencià
Els genolls pelats
de jugar amb la pilota
fins que el Sol ens va deixar
Ens vam fer grans
Cada setembre el temps es para...
...per tornar a començar
Mi5 Si Do
Quin tropoll!
Si La Si
Més rebombori ja s'acosta la fi del món
Mi Si DO
Un acord
Si La SI Do Mi
atronador, un encanteri per tenir-te més a prop
Si La Mi
més a prop, més a prop, més a prop....
Amb fruit als ametlers,
els carrers cremen en
honor de Sant Francesc
Sant Jaume el 25,
un riuada de rialles
baixa pel carrer Mig
De Xixona el vi
i per a les xiques guapes
Castalla, Tibi i Onil
Quin tropoll! Més rebombori ja s'acosta la fi del món
Un acord atronador, un encanteri per tenir-te més a prop
més a prop, més a prop, més a prop....
Mi Si
I quan arribe la meua darrera nit no et deixaré
Mi Si
em quedaré per sempre, amb la terra ferma em mesclaré
Mi Si
tornaré al lloc d'on vaig vindre una vegada més
La Si
i renaixeré al febrer com ho fan els ametlers.
Quin tropoll! Més rebombori ja s'acosta la fi del món
Un acord atronador, un encanteri per tenir-te més a prop
més a prop, més a prop, més a prop....
El Centre Cultural Castellut organitza la conferència – col·loqui “Què transmetem quan parlem (o no) en valencià?” a càrrec d’en Ferran Suay, Professor de la Universitat de Valéncia.
També es presentarà el lloc web del Centre Cultural Castellut al final de l’acte, on es veuràn els diferents apartats i seccions que conformen l’espai a la Internet del Centre.
Catalanoparlants que canvien de llengua quan algú que parla castellà s’incorpora a la conversa; nouvinguts que aprenen català però que se senten menyspreats perquè tothom se n’estranya i se’ls adreça d’entrada en castellà; catalans ‘cremats’ de demanar als operadors telefònics que els atenguin en la seva llengua; gent arribada a Catalunya des d’altres indrets fa dècades i que no es llancen a parlar la llengua pròpia del país per ‘vergonya’…
Aquestes i moltes altres situacions lingüístiques, totes reals, apareixen en aquest llibre. Experiències més o menys estressants, causades per la situació de minorització de la llengua catalana. Els psicòlegs Ferran Suay i Gemma Sanginés, amb àmplia experiència en organització de Tallers per la Llengua, descriuen i analitzen aquestes situacions, que fins ara només tractava la filologia o la sociolingüística, en treuen conclusions i, des de la psicologia social, ens ofereixen pautes sobre com actuar per afavorir l’ús del català d’una manera còmoda.
Una guia pràctica que dóna consells lògics i realitzables sobre com millorar la nostra conducta lingüística, eliminar prejudicis, aprendre a viure en català sense traumes i, de passada, contribuir a l’avenç social de la llengua.
Notícia apareguda a Llibertat.cat, Som qui Som, Casal Jaume I Vall d’Albaida, Tercera Información, entre altres. Si tens qualsevol grup, entitat, associació, agrupació, casal, ateneu, etcètera, no dubtes en entrar a Fes Xarxa i publicar els teus esdeveniments!
La nova iniciativa té com a precedent els bons resultats obtinguts amb la web alcoiacomtat.cat, un projecte creat des dels moviments associatius de les comarques valencianes de l’Alcoià i el Comtat. Continua llegint
El preu del bus i del concert (Que ens portarà de València a Burjassot per al concert) són 20 euros, a conseqüència de les multes de la Generalitat Valenciana sobre l’associació cultural que ho organitza, ACPV.
Si vols vindre, posa’t en contacte amb mi a través del Facebook, a l’email “kukatmaulet@gmail.com” o per telèfon al 678558338, o si em veus també val! 
Clica per a descarregar a 1920x1440
Avui t’he tornat a visitar després de tant temps, i m’has rebut amb flors rosades als ametlers i el dolç cant dels ocells.
M’has donat una vegada més, l’energia de la terra ferma, la màgia dels teus arrels i la força del vent.
A una terra màgica on el llaurador et cuida i t’estima, on les bruixes i les fades amb encanteris et veneren.
Quan cau la nit i la suau brisa acarona les branques dels teus arbres, silenciosament, lenta i tendrament.
Com dos adolescents, hem rodolat per damunt de l’herba: la mare terra i la mare de l’albada ens donen aixopluc fins a la matinada.
L’èxtasi, el frenesí i l’adrenalina recorren el teu cos fins que la mare de l’albada i el Sol, es retroben per fi una altra vegada.
“La Lluna, la bruna
vestida de dol
son pare la crida
sa mare la vol.
Minyona bonica
se’n va amb els fadrins
sa mare li pega
davant dels veïns.
La Lluna, la pruna
voltada de Sol,
la terra la crida
i el cel se la vol”
Després de quasi 24 hores aïllats, finalment poden tornar a casa un total de 89 persones que han hagut de passar la nit en un hotel de Xorret del Catí perquè no tenien una altra alternativa. Volien vore la neu i es van quedar atrapats enmig de la tempesta que va sorprendre ahir la zona. Centenars de persones es van topar amb una neu que a última hora es va convertir en plaques de gel intractables. Les dos carreteres que accedeixen a Xorret del Catí van quedar tallades al trànsit.
Els impagaments de la Generalitat Valenciana, a conseqüència del malbaratament dels nostres diners, i l’espoli que han fet alguns dels seus dirigents, ha abocat als instituts públics del País Valencià a la ruïna. Les primeres conseqüències són la falta de material bàsic, calefacció i el progressiu deteriorament de l’educació.
més informació:
Loading ...