La història del Black Metal Escandinau és al·lucinant. El moviment que va començar en Noruega a principis dels anys 90 entre un grup de gent jove amb uns ideals anti-cristians i pro-vikings i amants de la música metal extrema (Black Metal) va deixar un rastre diabòlic: diverses profanacions a cementiris, amenaces de mort a sacerdots, dos assassinats, un suïcidi, i la crema de diverses esglésies monumentals i històriques. Éren l’ “Inner Circle“, i té com a màxim representant al grups Mayhem i Burzum, amb Euronymous i Varg Vikernes al front, aquest últim recentment posat en llibertat després de complir condemna per l’assassinat de l’altre.
Després hi ha un seguit de grups que van revolucionar l’escena metàl·lica amb discos històrics com els que nomenen al documental, i que també podeu descarregar-se’ls: Darkthrone, Immortal, Satyricon (els tres de principis dels 90), i Emperor, de l’any 1999.
Brillant disc de Pep Gimeno “Botifarra” i la Rondalla Unió Musical de la Nucia. Si les cançons interpretades per Botifarra ja són una genialitat, amb l’Unió Musical la Nucia són ja tot un orgasme!
Si teniu l’oportunitat de fer-ho, compreu el disc. Realment paga la pena!
Comença amb la Granaïna del Tio Palero (Granaïna de Montaverner), en clau de Marxa Mora! Realment increïble com sona una granaïna en marxa mora. Hi ha de les mes famoses, amb el nom canviat (supose que déu ser el nom original), com per exemple Pepeta la del Morquí, que és L’u d’Aielo del primer disc, o la Malaguenya de la tia Emilieta, que no és altra que La Malaguenya de Barxeta amb un punt de pas-doble i la lletra canviada:
“L’altre dia jo somiava
que ja era realitat
un món sense violència
ple de pau i llibertat”
El cant de batre de Sella és una preciositat amb una banda de La Nucia realment entregada i amb uns arranjaments de treure’s el barret.
I per a finalitzar hi ha una sorpresa en clau castelluda també. A la Sandinga de Xixona (també en clau pas-doble!) es canta alló tan famós de:
“De Xixona vaig a Tibi
de Tibi vaig a Castalla
passe per Onil i Ibi
i me’n torne per la Sarga”
Tota una sorpresa, i ara per a festes s’agraeix poder comptar amb una marxa mora i algun pas-doble per a posar!
La veu està gravada amb el micro de la webcam, ho lamente! La música amb la pedalera Zoom G2.1Nu i el programa Audacity.
Sib5 Fa5
Recorde el teu gran somriure infinit
Sol5 La5 Si5 Do5 Sol5
Aquelles bogeries de jove…aquelles danses, aquelles cançons
Sib5 Fa5
folk, tabals, somnis i dolçaines
Sol5 La5 Si5 Do5 Sol5
trobador galàctic tota la nit… tota la nit
Recorde la teua ànima lliure
Com una càlida brisa del mar…com un vent revoltat
Amb tantes ganes de viure
que van fer al meu cor cridar…al meu cor cridar… Lam DoM i al capvespre, encendrem una foguera FaM i cantarem cançons al foc Re m i quan un núvol tape la lluna plena FaM SolM el estel que més llum faça seràs tu…
…galàctic trobador
Ja fa temps que porte’m sense veure’t
i la teua rialla no s’ha deixat d’escoltar..mai ho farà
i a les nits encendrem les fogueres
per veure’t com una estrela fugaç
Recordarem les nostres aventures
i en viurem noves com si fores al nostre costat
i mai deixarem d’escolar-te
seràs sempre amb nosaltres, estimat company….
i al capvespre, encendrem una foguera i cantarem cançons al foc i quan un núvol tape la lluna plena el estel que més llum faça seràs tu… …galàctic trobador
Recorde fa molt de temps ja, quan vàrem descobrir que no érem espanyols. Va ser quelcom natural, perquè sortíem d’una artificialitat prou desconcertant…quan no eres espanyol i no ho saps, no relaciones el nom que et classifica (espanyol) amb el poble, la teua llengua i la cultura que respires dia a dia.
Va ser fantàstic descobrir el nostre país! Quan les nostres ments, inconscientment, van començar a relacionar les coses que ens envoltaven amb una nacionalitat amagada i ocultada durant més de 500 anys. Des d’aquell segrest de la Bíblia Valenciana a l’any 1482 que s’ha intentat ocultar la nostra història com a poble. El poble valencià, el poble català i el poble mallorquí, tres pobles que en realitat són un de sol. Tres pobles que van viure agermanats amb la Corona d’Aragó i Jaume I i que mantenen forts lligams a pesar de la forta repressió per part de Castella i França… “Jaume primer és un arbre amb tres branques principals, l’antic regne de València, Catalunya i Balears”
I en realitat és tan bonic i ens sentim tan orgullosos de pertànyer a aquest poble! No eixim als mapes polítics, però en realitat això és el de menys. Els pobles es creen naturalment, els mapes polítics són això: polítics. Nosaltres ens quedem amb els mapes geogràfics. Els mapes culturals i lingüístics. El mapa del nostre poble és de molts colors i té un mar que el travessa i ens dibuixa un somriure quan cantem les seues cançons, quan parlem la seua llengua, quan passegem pels seus indrets… quan tornem a casa i veiem el nostre poble i la nostra gent. Quan escoltem algú a un país llunyà (i no tan llunyà) parlant la nostra llengua també somriem. Somriure… no creiem en pàtries ni en banderes que neguen la llibertat dels pobles, i és per això que ens estimem tant el nostre poble i la nostra bandera que representa la seua llibertat enfront a l’esclavatge al que tenen sotmès el nostre poble.
I ens dona tanta ràbia veure que, quan expresses tots aquestos sentiments lliurement, hi ha determinada gent que ens exigeix que ho justifiquem. Que justifiquem perquè no som com ells ens dicten que tenim que ser… Que perquè no eres el que posa al teu DNI! Però a veure…si fora per nosaltres no tindríem DNI ni ací ni en la Xina popular… Quina classe d’arguments són eixos en front d’una font inesgotable de sentiments cap al nostre poble? Quina classe de llavada mental tenen alguns per a negar els sentiments vers la nostra terra?
La veritat és que, en moments com el de hui, on una gran part del poble espanyol insulta i menysprea a gent de la meua terra per dir el que sent ( Àlex Fàbregas ) , em pose dels nervis… I recorde… Recorde la història. Perquè la història és nostra, i la fan els pobles.
Em fa molta gràcia el blog “Foia de Castalla: Territorio Magenta”. Si bé era un blog que ja no entrava ni per a fer unes “rises” des de feia temps (el super demòcrata que el porta censura tots els comentaris d’esquerres i valencians), aquesta setmana ho he fet després de l’allau de notícies dolentes sobre UPPSOEyD.
I el senyor que porta aquest bloc ha contestat mitjançant un apunt en forma d’atac, i amb una frase del gran defensor dels animals, Mohandas Gandhi, després de que el seu partit s’haja posicionat en contra de prohibir les corregudes de bous!!… És pot ser més fals? Es pot tindre un sentit de la responsabilitat ideològica més dolent? No se si m’explique… Es com si demà isquera Mariano Rajoy en una samarreta de Víctor Jara per a anunciar les retallades. De bojos! Si el seu partit ja de per si és una estafa d’extrema-dreta que es creuen alguns d’esquerres…açò de posar una frase de Gandhi ja ha sigut “el no va más”.
UPyD és un partit que defèn la unitat de l’estat espanyol a capa i espasa (mai millor dit). Defèn un model cultural únicament castellà, amb un únic idioma. Si fora per ells acabarien en tots els països que conformen aquesta fal·làcia anomenada Espanya inventada fa 300 anys a punta de pistola. Si fora per ells, el valencià el llevarien i la paella la farien espanyola. I res de “laics”… creieu que un partit “laic” votaria en contra de que tots paguem l’impost de bens i immobles (inclosa l’Església)? I s’amaguen sota una excusa més barata que el seu propi partit “revanchista postguerracivilista“…. però las “revanchas” de que? Que paguen l’impost com tots!
Continuarem ignorant-los mentre es pensen que han guanyat quelcom. L’únic que guanyen, notícia a notícia, dia a dia, es que la gent veja al llop darrere del vestit magenta de l’àvia.
La interpretació és prou millorable, però a vegades preferisc l’autenticitat en la gravació que repetir una i altra vegada la cançó fins que isca perfecta. Està gravada en una webcam i d’una sola vegada, no puc demanar més!
No viurem buscant a les escombreries
Ni ens dispararem cap tret al cap
Si ens tanqueu a dins la gàbia
l’obrirem a cops de llibertat
No viurem sense els nostres somriures
Ni sense els somriures dels que vindran
Si ens nugueu als vostres Bancs
No deixarem mai de lluitar… no deixarem mai de lluitar!!!
Hi ha que sortir d’aquesta presó
Per a combatre pel demà
i a poc a poc despertarem
Com una Onada ens alçarem
Hi ha que sortir d’aquest malson
per a somiar pel demà
i a poc a poc despertarem
com una onada ens alçarem!
No menjarem pa tacat de sang
i cremarem els cirs i els palaus d’hivern!
Si el mercat mundial ens esclavitza
Per a vosaltres no hi haurà descans
No deiarem mai que s’escolte
Un sol crit d’angoixa al nostre oceà
Mentre hi ha ja una sola llàgrima
Per a vosaltres no hi haurà demà!
Hi ha que sortir d’aquesta presó
Per a combatre pel demà
i a poc a poc despertarem
Com una Onada ens alçarem
Hi ha que sortir d’aquest malson
per a somiar pel demà
i a poc a poc despertarem
com una onada ens alçarem!
Han creat el seu exèrcit personal
De gent sense cor que ha oblidat pel que lluitar
S’asseuen a dins la gàbia, i anb una capsa els donen de menjar
Companys, aixó s’ha d’acabar
Agafeu embranzida amb força
Que el combat va a comneçar…
Que el combat va a començar!!!
Hi ha que sortir d’aquesta presó
Per a combatre pel demà
i a poc a poc despertarem
Com una Onada ens alçarem
Hi ha que sortir d’aquest malson
per a somiar pel demà
i a poc a poc despertarem
com una onada ens alçarem!
Si vens amb mi dona’m la mà
Agafa la dels teus companys
Ben desperts avançarem
COM UNA ONADA ENS ALÇAREM.
La següent nota va ser trobada a una butxaca dels seus pantalons:
Carta Manuscrita de Dimitris Christoulas
“El Govern de Tsolakoglou ha aniquilat tota possibilitat de supervivència per a mi, que es basava en una pensió molt digna que jo havia pagat pel meu compte sense cap ajuda de l’Estat durant 35 anys. I com que la meva avançada edat no em permet reaccionar d’una altra manera (encara que si un compatriota grec agafés un kalaixnikov, jo li donaria suport) no veig altra solució que posar fi a la meva vida d’aquesta manera digna per no haver de acabar furgant en els contenidors d’escombraries per poder subsistir. Crec que els joves sense futur agafaran algun dia les armes i penjaran cap per avall als traïdors d’aquest país a la plaça Syntagma, com els italians van fer amb Mussolini a 1945″ Dimitris Christoulas, 4 d’abril de 2012
Sempre que es parla d’Iron Maiden ràpidament es pensa en una banda que fa exclusivament Heavy Metal o Heavy Rock. Però la donzella de ferro té unes quantes cançons que desprenen Rock o Hard Rock a cada nota. Inclús el tema Invasion sona a Punk! Ací hi ha un bon grapat de les cançons més curtes, més directes, menys espeses i algunes de les menys conegudes del grup d’Albion’s Land, on per cert, ara són les olimpiades!
“Burning Ambition” és la primera cançó que va escriure completament Steve Harris. La lletra té un significat apasionat sobre la banda… Ambició que crema. “The Prisoner” està al disc The Number of the Beast, i està basada en la sèrie de televisió del mateix nom. “Reach Out” té com a peculiaritat, la veu d’Adrian Smith i Bruce Dickinson fent els cors. “Weekend Warrior“, del disc Fear of the Dark, parla sobre els Hooligans. També hi ha dues versions: “Women in Uniform“, d’Skyhooks( el primer vídeo que va gravar la banda) i “Roll Over Vic Vella“, una versió del Roll Over Beethoven de Chuck Berry. Vic Vella va ser el primer mànager i gran amic dels Iron Maiden. I que dir de “Drifter“? El crit de “Rock and Roll!!” del principi és tota una declaració de principis!
01 The Ides of March 02 Die with Your Boots On
03 Burning Ambition
04 The Prisoner
05 From Here to Eternity
06 Reach Out
07 Invasion
08 The Final Frontier
09 Wildest Dreams
10 Drifter
11 Back in the Village
12 Can I Play With Madness
13 Prowler
14 Women In Uniform (Skyhooks Cover)
15 Hooks In You
16 Weekend Warrior
17 Roll Over Vic Vella (Chuck Berry)
01 Terapia De Shock – Sense Tu
02 Sopa de Cabra – Els teus somnis
03 – Lax ‘n’ Busto – La meva terra és el mar
04 Gossos – Nits de glòria
05 Whiskyn’s – A Fora
06 El petit de cal eril – Mandolines Tralari
07 Gerard Quintana – Caic
08 Sau - Boig per tu
09 Lax’n'Busto – Llença’t
10 Els Pets – Ningú
11 Lluís Cartes – El teu tresor
12 Ivette Nadal – Vivim la nit
13 Bikimel – Buscant l’espantaocells
14 Terapia de Shock - Compta amb mi
15 Cris Juanico, Jofre Bardagí i Juanjo Muñoz – Junts
16 Els Pets - Por
17 Gossos – L’illa
18 Sopa de Cabra – Sota una estrella
19 Lluís Gavaldà i Josep Thió – Silencis
20 Vuit – tu tens
21 Whiskyn’s – Puc ser jo
22 Ivette Nadal – En una altra vida
23 Lluís Cartes – Camina descalç
24 Terapia de Shock – La realitat
25 Miquel Abras – Entre mil vidres trencats
26 Lax’n'Busto – Que Boig el Món
27 Sopa de cabra – Camins
La música amb la pedalera Zoom G2.1Nu i el programa Audacity.
