El programa del dijous del Polònia de TV3, i el seu gag amb una versió humorística del videoclip musical ‘Gangnam Style’, del raper sud-coreà Psy, ha sacsejat les xarxes arribant a ser trending topic i amb més de mig milió de visites a Youtube.
“Jo sóc l’Artur i necessito que tu em votis, doneu-me majoria i us duré a l’estat propi. Farem una consulta i que Rajoy es foti”
Un passeig amb els llops d’Asoka Kati, Òleo, Jas i Hades per la zona de Els Campellos, a Castalla Internacional.
7 dies fins que apleguen els llops (7 days to the wolves) és una cançó del grup finlandès Nightwish, i està basada en la novela de Wolves of the Calla, el quint llibre de la sèrie The Dark Tower de l’escriptor americà Stephen King.
http://protectoradecastalla.org/
Amar i protegir totes les persones i el poble; fer regnar la justícia i vetlar perquè els grans no oprimisquen als menuts
Jaume I – Testament – 20 de juliol de 1276
La diada nacional del País Valencià es cel·lebra cada 9 d’octubre i commemora l’entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l’any 1238. També és el dia dels enamorats al País Valencià: Sant Dionís, “La mocaorà“ on els homes regalen a les seues parelles un mocador per al coll que embolica uns dolços de massapà cru, de diferents formes i colors, que representen les fruites i hortalisses de l’horta de València, totes elles envoltant dues figures més grans i principals fetes de massapà cuit: la piuleta i el tronador.
Com a regal del 9 d’octubre, compartisc amb vosaltres el darrer disc d’Al Tall, on es conta l’història de Jaume I, musicada pels grans mestres. És un disc un tant difícil per la quantitat de música i lletres (alguna en occità) que té, però té cançons brutals com la què dóna nom al disc “Vergonya, cavallers, vergonya”, el “Cant de la Muixeranga”, o el “Cant Alternatiu”.
Al disc participen els cantants Tomeu Penya (des de Mallorca) i Jan Maria Carlotti (des d’Occitània).
01 Arrap- Ara va de Bo
02 Aigua Llimó – Alça la Veu
03 Odi – Alternativa revolucionària
04 Txarango – Vola
05 Cesk Freixas – Companya
06 Lax N Busto – La meva terrra és el mar (Simfònic)
07 Atupa - Llengua (Amb Atzembla)
08 Aspencat amb Feliu, Borja i Sarrià – L’Herència
09 Ebri Knight – La Masovera
10 Inèrcia – La Cursa
11 Obrint Pas – Al país de l’olivera
12 Mugroman - Moltes veus
13 Terratombats – Els jocs de la vergonya
14 Pau Alabajos – Utòpics, idealistes, ingenus
15 Tashkenti – Em diuen
16 Feliu Ventura – Finalment
17 Pep Gimeno Botifarra – Malaguenya de la tia Emilieta
18 Al Tall – Cant de la Muixeranga
A falta d’una setmana per a la diada del País Valencià, compartesc un variat musical amb tots vosaltres per a commemorar l’entrada de Jaume I a València. Hi ha grups d’arreu dels Països Catalans, però amb predomini dels de la terra valenciana! A destacar la cançó del grup Aigüa Llimó de Castalla que s’ha estrenat hui!
El català Kilian Jornet i Burgada va sorprendre anit al programa de TV3, no ja per les seues extraordinàries fites (com al Tahoe Rim Trail , on va fer 270 Km en 38 hores i 32 minuts) , sinó per la seua filosofia de vida. La seua ideologia d’esquerres i ecologista (com ell mateix declara durant el programa), i les seues declaracions colpidores amb la societat actual, van revoltar les xarxes socials. Podeu llegir ací les 10 frases més destacades d’en Kilian Jornet.
La muntanya és el seu hàbitat. El lloc on viu la passió per un esport que cada dia agrada a més gent. Kilian Jornet és un prodigi de la natura. El seu rècord: 38 hores corrent sense parar, 270 quilòmetres.
Evidentment, jo no podria seguir el seu ritme. Però sí que em vaig haver d’adaptar a la vida que fa durant molts mesos de l’any. Viure en una caravana en plena natura.
Allà no hi té calefacció, ni aigua calenta, ni lavabo. Cap comoditat. Només allò que és essencial. En vuit metres quadrats, una manera d’entendre la vida. Aquesta és la vida de Kilian Jornet: sempre a la muntanya. Sempre en moviment. La seva filosofia: per ser feliços hem de fer només el que volem fer. Ell ha triat fer-ho tot als peus del cim més alt d’Europa.
Durant dos dies he descobert una persona singular. Un noi que ha trobat el seu lloc al món en una edat en què encara tothom el busca. Mentre hi hagi muntanyes, no hem de patir per en Kilian.
L’anterior disc no em va aplegar a omplir. No se si perquè no era l’època (per a mi) d’escoltar-lo, o perquè era massa “Pop” per al meu gust. Però amb aquest li han tornat a ficar una mica més de canya, com feien abans. I han experimentat fins i tot en sonoritats semblants a uns The Clash del segle XXI. El disc en general sona prou a Punk Rock Ramones Style, o com diuen ells “…alguna cosa a meitat camí entre AC/DC i els primers The Beatles”.
Els tres senzills que han tret fins ara sonen amb bastant contundència. Amb “Kill the DJ“, com ja he dit, experimenten amb el Dance, ficant-li eixe Funky també a lo The Clash. “Let Yourself Go” és el típic Punk Rock canyero i cantable al que ens tenen acostumats els de Califòrnia, i “Oh Love” sí que ja és una d’aquestes balades Power Pop que tan van sonar a les ràdios amb el seu disc més famos, l’American Idiot.
El disc comença amb un “Nuclear Family” i “Stay the Night” . Punk Rock a lo Ramones prou elaborat i alegre, fins i tot un poc “surf”. La primera va ser posada a Spotify per a promocionar l’àlbum.
“Loss of Control“ també és Punk Rock amb tornada ensucrada i per a cantar al bar. “Troublemaker“ ens dona un descans i ens presenta una cançó a l’estil del My Sharona de The Knack.
Un disc per a escoltar-se’l i sense pensar. Per a passar-ho bé. I tenint en compte que venen dos més, ¡Dos!, ¡Tré!, (els trauran entre setembre i gener) tindrem que esperar un poc per a veure al complet aquesta trilogia Punk.
Acció d'AnimaNaturalis
Quina decepció aquest matí quan he vist les atrocitats i salvatjades que fan a un dels pobles que tenia com a referent cultural!
Algemesí celebra aquesta setmana “La Setmana de Bous“, entre les que es celebra un acte que consisteix en torturar fins a la mort a les cries dels bous, clavant-li espases de 80 cm fins a 20 vegades, amb “banderilles” clavades per tot el cos,el vedell finalment cau a terra, on si es necessari és rematat per l’escorxador/”matarife”. I tot açò passa mentre xiquetes i xiquets, juntament amb els seus pares i els seus avis, riuen i aplaudeixen sense parar…Sí, sona apocalíptic. Sona atroç. Sona esgarrifador. Però està passant…
Des d’AnimaNaturalis s’ha encetat una campanya per a denunciar aquesta salvatjada.
¡Envía tu carta protesta contra la Semana Taurina de Algemesí!
més info:
“La becerrada de Algemesí es cruel, salvaje y aterradora”
som la cançó que mai s'acaba,
som el combat contra l'oblit,
som la paraula silenciada,
som la revolta en un sol crit,
som l'espurna que encén la flama,
som la lluita que hem compartit,
som la pedra en la barricada,
som el poble per construir,
som llàgrimes en la mirada,
som el coratge de seguir,
som la ferida mai tancada,
som la història que no han escrit,
som l'arbre en mig de la tempesta,
som els estels que vam teixir,
som l'esperança i la tristesa,
som el poble per construir,
i quan la nit ens ve a buscar,
som tot un món per estimar,
som una història per guanyar,
tot un futur per començar.
Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Ovidi Montllor, Maria Mercè Marçal, Guillem d’Efak, Josep Maria Xirinacs
som la cançó que mai s’acaba,
som el combat contra l’oblit,
som la paraula silenciada,
som la revolta en un sol crit,
som l’espurna que encén la flama,
som la lluita que hem compartit,
som la pedra en la barricada,
som el poble per construir.
Disc en directe d’Obrint Pas, gravat al Campus de Tarongers de la ciutat de València el 30 d’abril de l’any 2005.
Amb la col·laboració: d’Al Tall, Fermín Muguruza, Miquel Gil, Àlex (Inadaptats), Dusminguet, Titot (Brams), Feliu Ventura i Borja Penalba, Carles Belda, La Gossa Sorda, Mugroman, Odi, La Xafigà, Soul Atac…. i molts més.
Després d’una diada històrica… estem En Moviment!!!
“Deien que Espanya era eterna, però ara ja li queda poc”
Mesclat, “Corrandes Colonials”
Vora a dos milions de persones varen clamar ahir a Barcelona per la independència. Si contem a la resta de Catalunya, la xifra augmentaria molt més. I si contem tota la gent amb un somriure a la cara veient TV3 i les notícies aparegudes online o a través de Twitter, la xifra es dispara!
Però el que més hi ha que destacar és el somriure de la gent. L’alegria que inundava tots els carrers de Barcelona i d’una bona part de la geografia dels Països Catalans. Tanta gent amb un objectiu comú: La llibertat de la nostra cultura, de la nostra llengua, del nostre poble. La nostra llibertat.
Prop de dos milions de persones segons els organitzadors
