Aquest documental de TVE2 pren el nom de l’obra de George Orwell, La rebel·lió dels animals (Rebelión en la Granja, en castellà) per a analitzar el moviment del Veganisme amb el punt de mira fixat a Barcelona.
En el documental intervenen nombrosos activistes barcelonins,aixís com nombroses organitzacions i restaurants, entre ells la famosa pastisseria Lujuria Vegana (dolços sense cap producte d’origen animal) .
Feia dos mesos que no actualitzava! En fi… degut al nou projecte, Diània.tv, no he tingut temps ni de nomenar ací el projecte! xD
Aprofitant que baixava a la capital de La Marina Baixa, la Vila Joiosa, dins del territori Diànic (Que és Diània?), he fet un vídeo que al final s’ha quedat bastant bonic. Amb música original d’Ivàn, de La Vila! 
“Quant a la delicada i àrdua qüestió del nom del territori considerat, de la macrocomarca que ens convida a viatjar, del minúscul i singular bocí de planeta Terra que ens té enamorats, delimitat, si fa no fa, com una illa en forma de punta de fletxa apuntant devers la mar i el sol naixent, pel riu Xúquer a tramuntana, el Vinalopó a ponent, el riu de la Vila a migdia i la mar nostra a l’est, i que enclou les comarques de la Marina, l’Alcoià, el Comtat, la Vall d’Albaida, la Costera i la Safor, ens hem decantat, atenent a raons de pura sonoritat i fonda enyorança, per la denominació de Territori Diànic o, senzillament, Diània, ja utilitzada per autors de gran prestigi científic i intel·lectual com Oriol de Bolòs, Folch i Guillén o Daniel Climent, i sense cap llei d’imposar-la sobre d’altres d’igualment escaients i qüestionables, avantatjoses i limitades o tan belles i plenes d’evocadores ressonàncies com Contestània o les Valls, Comarques o Muntanyes alacantines o alcoianes, o simplement Comarques Centrals Valencianes i, encara, Tugur Tudmir i Yibal Balansiyya, si volguérem fer reviure els noms dels temps del Xarq al-Andalus, del qual tantes belles i abundoses mostres toponímiques ens resten.
(…) I que la Terra òmpliga d’un oratjol feliç les veles de la nau de les vostres vides i us procure una venturosa i fruitosa navegació per la verda mar de les Mil i Una Meravelles de Diània.”
En fi… no se si seguiré amb aquest blog per molt de temps més. Per qüestions més que res d’estalviar diners (massa dominis i allotjaments). Camins que s’esvaeixen, camins que ara prens, un encreuament de camins, alguns en el que es veu el final, altres que es perden per l’horitzó. Camins.
Espectacular vídeo que surt avui a la portada del diari anglès The Guardian.
El paper del Barça, una de les icones culturals i esportives al procés d’independència a Catalunya. Un repàs per la història del F.C. Barcelona i el seu paper en la identitat catalana
Oh! Si pareix un titular de la Gaceta, El Mundo o algun diari d’estos! Increïble.Però més aviat és tot el contrari! Com deia el senyor Ovidi Montllor “Autocritica i Crítica“:
Quina és la porta que s’obre sense pany?
Quantes persones et reben sense engany?
Quants parlen d’ells dient que de tu parlen?
Quan m’estaran posant en dubte ara?
Des de fa un parell de dies que em ve a la ment una terrible situació. No deixe de pensar en ella, i com sempre faig , canalitze els sentiments mitjançant l’escriptura (de cançons, de històries, de coses com aquesta) . Tristesa, amor, alegria, ràbia, ira. Aquest més bé diria que va entre la ràbia i la ira. La desesperació i la angoixa. I tot açò a què ve? Doncs té a veure amb el conseller de turisme de les Illes Balears, que com sabreu, s’ha fotografiat amb els testicles d’un cérvol abatut al cap. Sí, és una imatge que no és molt agradable. Però no és prou més horrible l’assassinat sistemàtic de milions i milions d’animals per a que tu tingues companatge a la nevera?? No és prou més horrible nàixer per a morir a fàbriques industrials, que ser abatut per un caçador vivint en llibertat?? Jo ho veig prou, (però prou!) més horrible. Distintes formes de veure una mateixa situació? Diferents percepcions de les persones? Ho dubte. Però posar-se una bena als ulls i oblidar la més gran i complexa lluita de totes per les que deuria de lluitar l’esquerra, és molt molt més fàcil!
Quanta hipocresia. Quina credibilitat té (la major part) de la gent d’esquerres?? Si entre totes les denúncies per tortures, per violència, per discriminació, per sexisme, i etcètera i etcètera… oblidem una de les més importants, i som partícips en major o mesura d’ella…. quina credibilitat tenim??? Jo crec que més bé poca. Gens. O es que acás hi ha tortura bona i tortura dolenta? Racisme bo i racisme dolent? Hi ha discriminació bona i dolenta? Veritat què no? Totes les discriminacions i totes les tortures són iguals de dolentes.
Gary Yourofsky ho explica molt millor que jo. I Aïda Gascón també!
Un documental que és una novetat a Alacant: “El valencià a Alacant, una història amagada“. En un format audiovisual, produït pel SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans) i amb la col·laboració d’entitats com el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, amb aquest vídeo podem fer un recorregut per la situació de la nostra llengua a Alacant.
A través de testimonis de gent major que ha viscut tota una història de repressió i prohibició cap al català, fins als testimonis més joves que amb la seua faena dia a dia fan possible la resistència de la nostra llengua se’ns conta, amb aquest documental, una història amagada.
Com el valencià, i amb ell la nostra cultura, han patit la discriminació durant els últims anys i com les noves generacions lluiten per recuperar-lo.
El Samhain se cel·lebra el 31 d’octubre (durava uns dies), i és una festa pagana Celta ( bona part d’Europa) i Wicca . Un temps de reflexió, meditació i record dels qui ja no hi són i què coincideix amb la fi de les collites. Es commemora el començament del període d’obscuritat. El seu nom significa reunió i és una festa obligatòria per tota la societat celta que dóna peu a ritus druídics, a assemblees, a borratxeres i a banquets rituals. Aquest període és un parèntesi de l’any: el pas del temps clar al temps fosc que marca una ruptura a la vida quotidiana, ja que acaben les conquestes pels soldats i els treballs agraris pels agricultors.
Les famoses carabasses amb carasses dibuixades (Jack-o’-lantern, en anglès), es feien servir al Samhain per protegir les llars dels esperits i éssers malignes.
Les festivitats paganes coincideixen amb els equinoccis i els solsticis.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Samhain
A casa meua el valencià sols el sentia al Babalà
així que pots imaginar com el parlava als 13 anys:
molt mal. Tot i que sempre aní a la línea,
si açò no es mama a casa la cosa aquesta no avança.
Amics canviant el xip per a parlar amb mi, tinc.
De sempre parla catalana, exceptuant si a prop estic.
I així a tot el país situació de confrontació
i qui parla d’indepèndencia és qui parla de solucions.
I tu? De quin equip de lliga ets? Jo, de cap.
A estimar aquestes coses a mi no m’han ensenyat
perquè el món dels sentiments és manipulable.
“Español del 2000, tu primero”, n’és exemple.
No em pregunten d’on sóc, no tinc cap sentiment de patria,
però sí de lluita d’un nascut a l’ Espanya opresora.
Sentiment solidari en la lluita per València.
Part de la resistència d’una cultura atacada.
Les coses que em commouen són els voluntaris
de les brigades; Llatinoamerica, els revolucionaris
comunistes combatint contra un món injust;
es nacions oprimides per culpa dels invasors;
les petites victòries; les cançons dels cantautors;
el poble unit per a fer caure als traïdors;
ma mare contant-me històries dels treballadors
i el meu avi plorant mentre recorda temps pitjors.
Les places criden gràcies. Quasi estiu fora les cases:
Reclamen els carrer milers de gent que ballen danses.
Xiquets, majors i Professors. Trobades de colors.
Mentre quede un de tots encara queden esperances.
Gràcies als que lluitaren abans per nosaltres
Per establir les bases d’un futur que ens ha de vindre.
Gràcies als anònims que la fan servir.
Gràcies al jovent que dona forces per seguir.
So de guitarres a un fons groc amb quatre barres és:
l’eina de lluita d’un poble que s’obre i aguanta ben fort com un roure.
A ells el pot coure però som incorruptibles.
Sabem on anem, tenim un futur a escriure.
Els últims a riure serem davant de la burla absurda
que una cúpula ens va condemnar a suportar.
Però estem farts d’aguantar i a poc a poc anem guanyant
en els detalls com que els xavals plenen els concerts d’Obrint Pas.
Teixit social i cultural: treballen pel que altres no fan,
sempre esquivant amb dignitat els cops que donen els de dalt,
assegurant als seus veïnats que el món encara pot canviar
si primer canviem aquell que en el espill ens surt davant.
Sumar coneixements per parlar bé i perfeccionar
el nexe que ens uneix veure com creix al teu costat
la quantitat de gent que decideix alçar les mans
i junts i juntes comprometre’ns per el valencià.
I al poble viu se’l veu lluitar.
Se’l sent cridar per defensar
la llengua que sempre ha estimat.
Han intentat fer-la oblidar,
han volgut mantindre’l callat
i el poble continua endavant.
Valencià apitxat, del de castellanismes,
mecanismes com la diglòssia han funcionat.
A la ciutat serà més difícil d’escoltar.
Valencià? Llengua morta dins d’uns poquets anys.
Sense educació: no hi ha llengües,
sense conversar: No hi ha llengües, així sols son febles,
sense la unitat no hi ha llengües.
Defensem la nostra parla i oblidem les diferències.
Se’ns mengen de fora si no estem junts, no és just
que amb tants anys d’història els de fora ara ens poden.
Va sobreviure a Franco i a Felip cinqué, diga’m
perquè perdre el temps en discussions que ara no importen.
La transició ens va separar, potser estan equivocats
Però no s’ha d’oblidar que continuem sent germans.
Hi ha un enemic comú i ben gran que cal enderrocar.
I gran part d’ell s’allotja a la nostra mentalitat
I és una llengua, que em fa gaudir de motivació
i és que és la llengua, per la qual lluite en cada cançó
perquè mai desaparega i mai deixem de gaudir
perquè mai siga oblidada no ho podem consentir.
i dis-me tu si veus, llibertat d’expressió als nostres carrers
si veus respecte per qui defensa la llengua que emprem,
si et taxen de: guarro,catalufo i no sé (de) que més.
Mitjans de comunicació ens manipulen la mar de bé.
Hi ha molta ma llarga, resistim al carrer,
defensem la parla, fins que ja no pugam més,
a mi m’han inculcat que lluitem pel que volem,
combatre per un ideal i per la teva gent.
Respira i mira al teu voltant que no estàs sol,
l’escena creix, la llengua resisteix a tots els colps,
gràcies a tots que varen ser pioners de la cançó,
gràcies a aquells que lluitaren per un futur millor .
I al poble viu se’l veu lluitar.
Se’l sent cridar per defensar
la llengua que sempre ha estimat.
Han intentat fer-la oblidar,
han volgut mantindre’l callat
i el poble continua endavant.
01 Kiss – All for the Love of Rock and Roll
02 The Offspring – The Future Is Now
03 Aerosmith – What Could Have Been Love
04 Billy Talent – Viking Death March
05 Papa Roach – Give Me Back My Life
06 The Darkness -Everybody Have A Good Time
07 Public Enemy amb Ziggy Marley – Don’t Give Up the Fight
08 Fozzy – She’s My Addiction
09 Iron Maiden – Space Truckin’
10 Godsmack – Rocky Mountain Way
11 The Gaslight Anthem – 45
12 Boikot – Botes de humo
13 Andrew WK – Take It Off
14 POD – Bad Boy
15 NOFX – 72 Hookers
16 Shinedown – Unity
17 Green Day – Kill The Dj
18 Sum 41 – Blood In My Eyes
19 Korpiklaani – Ievan Polkka
20 Serj Tankian – Figure It Out
21 Manowar – The Lord Of Steel
22 Non Servium – A La Calle
23 Iratxo amb Kutxi Romero – El aire que da la vida
24 Kreator – Victory Will Come
25 Metallica – When A Blind Man Cries
26 Doro Pesch – Hero
27 The Clash -Straight To Hell
Disco Sucks Tardor 2012: All For the Love of Rock and Roll!! from jordi castalla on Vimeo.
Variat de novetats del món del Rock en general, amb dues versions de Deep Purple (executades magistralment per Iron Maiden i Metallica), una versió de Joe Walsh a càrrec de Godsmack i el “A La Calle” de Kortatu interpretada pel grup d’Oi! Non Servium. La cançó “Hero” de Doro Pesch és un homenatge al cantant de Rainbow i Black Sabbath, Ronnie James Dio, que se’n va anar de vacances l’any 2010.
Actualització 19/10/2012: Afegida la nova cançó d’Aerosmith que ha sortit avui arreu del món, “What Could Have Been Love“.
Nota: Per a baixar hi ha que apretar en el “Download Link” a Rapidgator, Turbobit, Rapidshare, Freakshare o Hotfile i seguir l’enllaç de cada servei.
Catric-catrac és una botiga online familiar que es dedica a la compra-venda de tot tipus d’estris, objectes i roba seminova o de segona mà. Promouen un seguit de valors molt importants com ara la re-utilització d’objectes, reducció del consum excessiu, l’estalvi, la solidaritat i la proximitat. I Per aquest motiu recullen estris i objectes de puericultura i els venen a preus populars.
La web ha estat desenvolupada per Lliure Systems i ja podeu fer-li una ullada, clicant sobre la imatge!
